Descobreix La Tossa
Patrimoni Històric i Arquitectònic
Amb la caiguda de l’Imperi Romà, les terres de l’actual Montbui van passar a mans dels visigots fins que, a l’any 711, els musulmans van ocupar la Península. Els francs, però, van reconquerir part dels territoris que havien ocupat els musulmans deixant l’actual Montbui en ple territori de frontera: la Marca Hispànica. Malgrat tots els canvis de dominacions, tant al massís com al cim de La Tossa es va mantenir un nucli de població.
Durant el primer mil·lenni hi va haver canvis freqüents dels pobladors estretament lligats als períodes de bonança i seguretat o als de conflicte. Així doncs, en èpoques de pau, els pobladors buscaren la productivitat de les terres, i en època de conflicte, es desplaçaven a la seguretat que donava el cim de la Tossa.
Al conjunt de La Tossa de Montbui hi podem trobar diversos elements arquitectònics:
l'Església de Santa Maria de Gràcia
L’església romànica de Santa Maria de la Tossa, del segle X, és un dels conjunts alt medievals més interessants de Catalunya, la seva història es remunta a l’any 987, quan el bisbe Froià, al mateix temps que erigia la torre del castell, va construir al costat una sòlida església.
Després d’uns anys d‘abandonament a causa d’una forta sequera a la zona, el bisbe Oliba va cedir les terres, amb l’obligació de repoblament, a Guillem de Mediona, el qual reprèn les obres de l’església i el castell. Va ser consagrada el 1032 pel Bisbe Oliba, impulsor del procés de repoblació de la comarca.
Va ser parròquia des dels seus inicis en l'any 1032 en que va ser beneïda per l’abat Oliva de Ripoll. El segle XVII passa a ser sufragània de l’església de Santa Margarida. En l'actualitat és un Santuari Marià sota l'advocació de la Mare de Déu de Gràcia.
S’hi fan 4 celebracions religioses anyals: La Festa de la Candelera i Sant Blai (primer diumenge de febrer), l’aplec del Roser (tercer diumenge de maig), la vetlla de Pentecosta, i la Festa de la Tardor (quart diumenge d’octubre), així com casaments, celebracions i activitats culturals.
A nivell arquitectònic, l’església romànica de Santa Maria de Gràcia, té forma rectangular amb coberta a dues vessants, a base de lloses. El portal, que es troba encarat cap a migdia, és d’arc rodó, construït amb grosses dovelles. L’arc del portal es recolza damunt d’unes cornises ornades amb temes geomètrics força erosionades pel temps. Corona el mur de ponent un campanar d’espadanya de doble arcada de construcció més tardana.
Al cantó de llevant sobresurten els tres absis construïts a l’estil llombard. Adornats amb arcuacions i lesenes. L’interior correspon al tipus basilical de tres naus en volta de canó, dividides per columnes de tres pedres cilíndriques. Es conserva la pica baptismal tallada en pedra. Les finestres de doble esqueixada complementades amb una creu al mur de ponent.
La Torre de Defensa
Torre de vigilància, erigida l’any 987 en temps de repoblació d’aquesta muntanya. És de base rectangular i angles arrodonits. Mostra unes parets d’uns 12 metres de llargària per 7 d’amplada i 2 de gruix. A la part alta del mur es poden observar una sèrie de pedres col·locades de forma regular en Opus Spicatum “aresta de peix”, construcció pròpia del segle X. Està prevista una actuació de rehabilitació per poder accedir a la part superior, a través de la Diputació de Barcelona.
Muralla del Castell
La muralla del castell rodejava el conjunt històric de la Tossa, hi incloïa al seu interior l’església de Santa Maria, la sagrera, i les feixes dels seus voltants, però no tancava tota la superfície de la Tossa, ja que tota la part est ja quedava protegida pel propi barranc. És del mateix període de construcció del castell.
Cisterna Medieval
La documentació disponible ens situa la cisterna en època medieval. El conjunt el formen la cisterna pròpiament, i un canal de recollida d’aigües que actualment resta tapat. La superfície de la cisterna està coberta de terra i només es veu la façana frontal de pedra en la qual hi ha situada l’obertura principal. Una obertura amb reixa.
Pou
Al costat nord de l'interior de les antigues muralles es localitza el pou. L’escassa documentació referent situa la construcció de l’element en època medieval.
Refugi de l’Ermità
Edificació construïda a mitjans del s. XVIII, al costat de l’església de Sta. Maria. Era una masia on vivien els castellers, que treballaven els camps i horts i s’encarregaven de l’església.
Actualment, inclou el nou restaurant i el Punt d'Informació Turística, que també s'utilitza com a Sala d'Exposicions amb propostes d'artistes locals durant tot l'any. El Punt d'Informació Turística compta amb l'acreditació "Biosphere" que garanteix els criteris de sostenibilitat.
Patrimoni Geològic
La Tossa de Montbui ha esdevingut una zona important en el estudi del sistema escullós del Bartonià de la Conca Eocena Catalana. El seu estudi forma part d’un conjunt de treballs pioners en l’anàlisi sedimentològic modern dels esculls de Catalunya. A la Generalitat de Catalunya apareix classificat amb com el Geòtop 222.
Detall de les calcaries esculloses de la formació La Tossa, compostes de nòduls calcaris, cadascun dels quals acostuma a ser un corall.
Visió de la Conca d’Òdena , des del mirador de la Tossa de Montbui. Contrasta el gran desenvolupament de Xaragalls “Badlands” en les margues de la Conca d’ Òdena.
Entorn Natural
El mantell vegetal, format essencialment per boscos, i les formes de relleu particulars determinen una unitat de notable interès paisatgístic. El paisatge vegetal del sistema Miralles-Queralt es caracteritza pel predomini dels elements del país del carrascar, que és un bosc on domina la carrasca o alzina de gla sovint dolça, amb destacables penetracions de la vegetació submediterrània (de zones del nord de la Península Ibèrica, Occitània, Nord d’Itàlia, Balcans i Anatòlia) i de la mediterrània marítima.
Els carrascars (Quercetum rotundifoliae) i alzinars litorals (Quercetum ilicis galloprovinciale) només apareixen fragmentàriament i són en gran part substituïts per arbredes de pi blanc. A les obagues resten petits retalls de la roureda de roure de fulla petita (Violo-Quercetum fagineae), i són les pinedes de pinassa les formacions que predominen al vessant septentrional. El conjunt de l'espai és poblat per una extensa coberta arbòria només interrompuda pels afloraments rocosos.
A les zones assolellades, el romaní i el bruc d'hivern amb bufalaga tintòria (Erico-Thymelaeetum tinctoriae) , mata que sol acompanyar el romaní, conjuntament amb un estrat arbori de pins, són la comunitat vegetal més extensa i àmpliament difosa.
La gran extensió dels boscos permet el desenvolupament de poblaments faunístics característics dels boscos mediterranis. La presència de determinats hàbitats rocosos i l'aïllament de la serra amb respecte a zones properes densament poblades o dedicades als conreus agrícoles permet la nidificació d'un bon nombre d'ocells lligats a aquest hàbitat.La presència de biòtops ben conservats i la reduïda pressió humana en aquest espai permet el manteniment de la fauna representativa d'aquestes terres.
Llegendes
Totes les llegendes del poble de Montbui tenen estreta relació amb la muntanya de la Tossa, i entre elles hi podem trobar les següents:
Origen del nom Montbui
El color de les parets del castell
El salt de la donzella
El túnel subterrani
La venjança de les dames
La font del moro
L’hereu Vilaseca
Al blog historiamontbui.blogspot.com podreu trobar tota la informació sobre aquestes llegendes.
També al llibre “Llegendes de l’Anoia” d’Antoni Moncunill Torres, podreu veure un recull de llegendes de la Tossa, entre d’altres.
Activitats Culturals
A La Tossa s’hi programen diverses activitats festives i culturals.
Destaquen tres festes tradicionals, com són la Festa de la Candelera i Sant Blai,(2on diumenge de febrer), la Festa de l’Aplec del Roser (3er diumenge de maig) i la Festa de la Tardor (4rt diumenge d’octubre).
També s’acullen diverses activitats culturals, especialment exposicions d’artistes locals i comarcals, i també concerts a l’interior de l’església amb corals o grups musicals diversos.